dilluns, 1 d’octubre de 2012

Caos




Pot ser pensant.
Pot ser cridant.
Crea caos.

***
CAOS

 El terme caos es referia  originàriament a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers. Ara, caos vol dir més. Desendreçat, brut, confús i fosc. Així ens l'imaginem. Però no. El caos és el no-ordre, la no-llei que a la vegada segueix unes lleis. Els interessats en la física ho sabran. I per què sorgeix el caos? Aquesta pregunta només em pot portar a una resposta. El caos existeix com a anti-ordre. I perquè existeix l'anti-ordre...? Existence is void of meaning. L'existència no té sentit. Cal buscar un sentit a tot? Però hi ha coses que tenen sentit. I, exactament, què és el sentit? El no-caos. Però això és definit per nosaltres. Nosaltres decidim que té sentit i què no. Potser si fer els deures no té sentit, és que potser no sé que em servirà per a preparar-me en un exàmen posterior. Però potser així i tot no trobo que tingui sentit [per qualsevol altre motiu que a un altre semblaria una tonteria]. Per a un altre fer deures tindrà sentit. Però per a mi no. Costa molt trobar conceptes objectius. Com les magnituds de longitud, temperatura, volum, etc. Però en general, la majoria de decisions que prenem a la vida quotidiana obeeixen al nostre sentit comú. Clar que el nostre sentit comú és igual que el de molts altres, com bé diu la paraula.

  Però no és això exactament del que volia parlar. Volia parlar de la creació de caos. Sí. Igual que es pot crear odre, es pot crear caos? [Naturalment, tot això regit pels conceptes subjectius de ordre i caos]. És més, es podria definir el caos com, no un anti-ordre, com he dit anteriorment, sinó com un tipus d'ordre? Sempre que hi ha algun ordre acaba en caos. [i viceversa?]. Em caldria desenvolupar una mica més aquest tema.

***
LA BELLESA DEL CAOS

Perquè? Perquè faig servir aquest terme tant pedant però a la vegada delicat? No ho sé. És tard i tinc son. En el fons no paro de divagar sobre un tema del que no hi entenc gaire. Em limito a exposar les meves sensacions. I aquesta és una d'elles. El caos és bell. [tornem a regir-ho tot pels conceptes subjectius] igual que l'ordre o més. Quina bonica fotografia, la d'una papallona monarca simètrica! Quina bonica fotografia, la d'un colom reflexant-se en una bassa d'aigua mentre el sol es pon per Montjuïc! Però potser més bella seria la d'un formiguer en ebullició, la de centenars de monedes d'Euro caient per la màquina que les fabrica i sent abocades sense ordre! Estic espessa, aquesta nit.

***

Si encuentras caos, no intentes ordenarlo.
GC


dissabte, 9 de juny de 2012

Llibreta



Aquesta és la meva llibreta. Bé, per suposat no és la meva llibreta, diguem-ne una com la meva. És una Moleskine, edició especial d'Star Wars. Moleskine, aprofita la imatge de viatger romàntic amb èxit per a promocionar-se, i és més car del que solen ser aquests productes. És una "pijada", ho sé. Cadascú té les seves il·lusions, hobbies i debilitats, i les llibretes són les meves tres coses. Em porten boja! Aquesta, en especial, va ser veure-la i saber que n'havia de posseir una (consumisme? Materialisme?). Es va convertir en la meva llibreta existencial, cito textualment: <<192 pàgines, 1 vida>>. I, bé, dins seu hi ha de tot. Poemes, diaris, vivències, dibuixos, successos, dubtes, sentiments, pensaments... He decidit, per primer (siguem honests, segon o tercer) cop de treure'n una petita part a la llum. Per tant, us deixo aquí un recull dels meus poemes menys dolents.

_______________________________________________________

14/04/2012

SOLA
Vaguerego lentament
pels camins de la memòria,
la meva memòria,
sola.

Camino, pesarosa, 
intentant atrapar-los,
els pensaments,
sola.

I també sola
penso i em complac,
investigo i sento,
em sento,
sola.

Sento pau,
però no alegria,
ni felicitat.

Simplement calma
i soletat.

No és amarga
ni àcida
ni dolça.

És allò que,
per uns moments
puc arribar a
compendre.

Però només sola.
_______________________________________________________

14/04/2012

LLUMS
Palpiten i titil·len, 
amb suavitat i claror.
Em calmen i netegen
d'un món de foscor
_______________________________________________________

20/04/2012

SENSE TÍTOL
Un aniversari,
sense espelmes,
sense pastissos.

Un aniversari,
mancat d'hipocresia, 
mancat de tristesa.

Un aniversari
en pau,
amb calma.

Et desitjo 
un aniversari,
feliç.
_______________________________________________________

03/05/2012

TENDRESA DE BLAUS
Era blanca fulla.
Rugositat immaculada.

És pinzellada ampla,
pintura aigualida.

Serà obra contemplada,
objecte de rellotges aturats.

Oh! Quina tendresa de blaus!

_______________________________________________________

10/05/2012

VELOCITAT
Ve és igual a 
delta ics
partit per
delta te.

Velocitat és córrer, 
avançar i
deixar passar.

Velocitat.
No és ràpid,
ni veloç,
ni àgil,
o habilidós.                                                                        
Velocitat és
ser.
Ser i viure.

Velocitat 
és ritme, 
vida,
caràcter,
i sentiment.

Ve, és igual a
delta ics
partit per
delta te.

_______________________________________________________

Espero que no us desagradin (negatiu més negatiu positiu). Espero que us agradin. Si teniu alguna cosa a dir, no dubteu a comentar, segurament us guanyeu un lloc en la llibreta :P Gràcies.


dissabte, 7 d’abril de 2012

És possible fer un poema.... Sense Sentit?

Bé, amb aquesta pregunta desafio al meu propi blog. M'avorria, com és costum aquests últims dies, i li he preguntat a Sant Google pels Poemes Sense Sentit. He trobat un parell de coses ben interessants. 

1) El Jabberwocky

 Lewis Carroll, (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson) en la seva obra "Through the Looking-Glass, and What Alice Found There', una segona part d'"Alice in Wonderland", hi incorporà un poema sobre un monstre anomenat Jabberwocky. La majoria de paraules d'aquest poema són inventades o fusions entre diferents mots extravagants. Per aquest motiu, és considerat un dels millors poemes sense sentit de la llengua anglesa. Si algú es veu amb cor, ganes i prou coneixement d'anglès per a llegir-lo, el copio en aquest missatge.


'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.
'Beware the Jabberwock, my son!
The jaws that bite, the claws that catch!
Beware the Jubjub bird, and shun
The frumious Bandersnatch!'
He took his vorpal sword in hand:
Long time the manxome foe he sought--
So rested he by the Tumtum tree,
And stood awhile in thought.
And as in uffish thought he stood,
The Jabberwock, with eyes of flame,
Came whiffling through the tulgey wood,
And burbled as it came!
One, two! One, two! And through and through
The vorpal blade went snicker-snack!
He left it dead, and with its head
He went galumphing back.
'And hast thou slain the Jabberwock?
Come to my arms, my beamish boy!
O frabjous day! Callooh! Callay!'
He chortled in his joy.
'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.


L'enteneu? Jo no, i amb curiositat latent, m'he esforçat en buscar una traducció decent.

Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.
“Alerta, fill meu! El Barboterum
barram voraç té i l’urpa salvatge!
I comte amb l’ócell Jubjub, i fuig del
fruniós Bandersnatch!”
El noi va empunyar l’espasa vorpal,
i cercà afanyós l’enemic manxó;
reposà dejús d’un arbre tam-tam:
restà pensarós.
I mentre rumiava enfurificat,
el Barboterum, amb l’esguard encès,
vingué esbufamant pel bosc virolat,
tot barbofegant!
Un, dos! Un i dos! l’espasa vorpal
anà amunt i avall: xip-xap, féu, xip-xap!
El deixà ben mort, i viu, galomfant,
se n’endugué el cap.
“El Barboterum per fi has escapçat?
Et vull abraçar, o fill esplendós!
Oh dia riallós! Caloo! Calai!
Rinflà el vell joiós.
Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.




Segueixo sense entendre'l gaire bé, però suposo que per això és el País de les Meravelles i aquest un gran Poema Sense Sentit. A més a més, algunes paraules d'aquest poema s'han incorporat al diccionari, com chortled, galumphing o frabjous. Els meus coneixements d'anglès no incorporen aquest vocabulari, o sigui que el dubte o la sorpresa m'han empès a buscar-lo al diccionari on-line WorldReference.

Chortled: riure de/amb satisfacció
Galumphing: No s'han trobat resultats. Quina llàstima!
Frabjous: Ídem



2) Els Poemes de l'Escola Cirera de Mataró

Buscant, buscant, es troben coses bones. Aquí, per la xarxa, també he trobat un vídeo bastant interessant. En ell, es mostren poesies realitzades pels nens i nenes de 5è de l'Escola Cirera de Mataró, amb paraules inventades i sense perdre la musicalitat interna i la rima al final del vers. Això sí que són poemes sense sentit! Enhorabona! Aquí us deixo l'enllaç, no té pèrdua.


http://blocs.xtec.cat/ceipcirera5/2011/12/13/poemes-sense-sentit/




3) Reflexions

Fins a quin punt un poema deixa de tenir significat? Quan un/a escriu un poema, no ha de ser necessàriament per a que la resta de la humanitat (i vida extraterrestre) l'entenguin (de vegades, ni l'autor/a l'entén), sinó que la poesia és una cosa que et surt del  cor i de l'ànima (en cursiva perquè el cor és un òrgan i no crec en l'ànima), que expressa un sentiment, pensament, estat, el que vulguis! No per això ha de tenir sentit. Ademés, el significat de significat (chist!) és subjectiu i variable, cada mot té un significat per a cadascú (aquest pensament ja ha estat plantejat pels lingüistes, i s'ha elaborat el concepte de significant. Com diferenciem un poema amb significat amb un que no en té? Com distingim la possible essència d'un poema? Podem dir que els poemes dels nens de l'Escola Cirera ho són, en realitat? Rimen, tenen musicalitat... Però, que ha estat confeccionat amb una intenció al triar les paraules? Han  sentit els seus poemes, els autors? No ho sé, jo no hi era quan el/la mestre/a va fer aquesta proposta. Buf. Tanta filosofia (poema anterior) m'està menjant el coco. Tot el dia amb filosofia amunt, filosofia avall! 

4) Curiositats




La poesía sin sentido, conocida con el nombre de disparate, que floreció en España a partir de las composiciones de Juan del Encina, no había merecido aún la debida atención de los estudiosos. Se habían editado, eso sí, no pocos textos; dos artículos, de M. Chevalier y R. Jammes el uno, y el otro de J. Amades, proporcionaban al investigador valiosas orientaciones generales, pero faltaba un estudio de conjunto que abarcara y analizara todos los datos, bibliográficos, morfológicos y críticos, relativos a la poesía de disparates.

Extret d'aquesta pàgina

Bé, bona nit! M'agradaria escriure més, però el temps corre, inexorable... TEMPUS FUGIT, CARPE DIEM!

Filosofia, treballs, quin horror!

Ja a 2on d'ESO,
per coses extranyes em preucupo.

Arkhé, logos
physis i sophia.

Documents, escriptura
treballs i investigació.

Una tragèdia!
Oh, sí una tràgedia!
Oh, sí una autèntica tragèdia!

diumenge, 4 de març de 2012

Benvinguts

Bona nit.

Avui, diumenge quatre de març de 2012, inauguro aquest nou blog, Poemes Sense Sentit. Com el seu nom indica, aquí penjaré els meu poemes (i potser els d'altres) aparentment sense singnificat, però que a mi m'agraden. I començo un espero que llarg torrent de petits poemes amb un de molt curt.

Em captiva,
m'emociona,
em sedueix,
el món.