dissabte, 7 d’abril de 2012

És possible fer un poema.... Sense Sentit?

Bé, amb aquesta pregunta desafio al meu propi blog. M'avorria, com és costum aquests últims dies, i li he preguntat a Sant Google pels Poemes Sense Sentit. He trobat un parell de coses ben interessants. 

1) El Jabberwocky

 Lewis Carroll, (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson) en la seva obra "Through the Looking-Glass, and What Alice Found There', una segona part d'"Alice in Wonderland", hi incorporà un poema sobre un monstre anomenat Jabberwocky. La majoria de paraules d'aquest poema són inventades o fusions entre diferents mots extravagants. Per aquest motiu, és considerat un dels millors poemes sense sentit de la llengua anglesa. Si algú es veu amb cor, ganes i prou coneixement d'anglès per a llegir-lo, el copio en aquest missatge.


'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.
'Beware the Jabberwock, my son!
The jaws that bite, the claws that catch!
Beware the Jubjub bird, and shun
The frumious Bandersnatch!'
He took his vorpal sword in hand:
Long time the manxome foe he sought--
So rested he by the Tumtum tree,
And stood awhile in thought.
And as in uffish thought he stood,
The Jabberwock, with eyes of flame,
Came whiffling through the tulgey wood,
And burbled as it came!
One, two! One, two! And through and through
The vorpal blade went snicker-snack!
He left it dead, and with its head
He went galumphing back.
'And hast thou slain the Jabberwock?
Come to my arms, my beamish boy!
O frabjous day! Callooh! Callay!'
He chortled in his joy.
'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.


L'enteneu? Jo no, i amb curiositat latent, m'he esforçat en buscar una traducció decent.

Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.
“Alerta, fill meu! El Barboterum
barram voraç té i l’urpa salvatge!
I comte amb l’ócell Jubjub, i fuig del
fruniós Bandersnatch!”
El noi va empunyar l’espasa vorpal,
i cercà afanyós l’enemic manxó;
reposà dejús d’un arbre tam-tam:
restà pensarós.
I mentre rumiava enfurificat,
el Barboterum, amb l’esguard encès,
vingué esbufamant pel bosc virolat,
tot barbofegant!
Un, dos! Un i dos! l’espasa vorpal
anà amunt i avall: xip-xap, féu, xip-xap!
El deixà ben mort, i viu, galomfant,
se n’endugué el cap.
“El Barboterum per fi has escapçat?
Et vull abraçar, o fill esplendós!
Oh dia riallós! Caloo! Calai!
Rinflà el vell joiós.
Sopora, ja tard, els llefiscvius tovos,
que girosgiraven, l’enllot trepaven;
tots pansívols eren els borogorovos
mentre les garrates mòmiques guiscaven.




Segueixo sense entendre'l gaire bé, però suposo que per això és el País de les Meravelles i aquest un gran Poema Sense Sentit. A més a més, algunes paraules d'aquest poema s'han incorporat al diccionari, com chortled, galumphing o frabjous. Els meus coneixements d'anglès no incorporen aquest vocabulari, o sigui que el dubte o la sorpresa m'han empès a buscar-lo al diccionari on-line WorldReference.

Chortled: riure de/amb satisfacció
Galumphing: No s'han trobat resultats. Quina llàstima!
Frabjous: Ídem



2) Els Poemes de l'Escola Cirera de Mataró

Buscant, buscant, es troben coses bones. Aquí, per la xarxa, també he trobat un vídeo bastant interessant. En ell, es mostren poesies realitzades pels nens i nenes de 5è de l'Escola Cirera de Mataró, amb paraules inventades i sense perdre la musicalitat interna i la rima al final del vers. Això sí que són poemes sense sentit! Enhorabona! Aquí us deixo l'enllaç, no té pèrdua.


http://blocs.xtec.cat/ceipcirera5/2011/12/13/poemes-sense-sentit/




3) Reflexions

Fins a quin punt un poema deixa de tenir significat? Quan un/a escriu un poema, no ha de ser necessàriament per a que la resta de la humanitat (i vida extraterrestre) l'entenguin (de vegades, ni l'autor/a l'entén), sinó que la poesia és una cosa que et surt del  cor i de l'ànima (en cursiva perquè el cor és un òrgan i no crec en l'ànima), que expressa un sentiment, pensament, estat, el que vulguis! No per això ha de tenir sentit. Ademés, el significat de significat (chist!) és subjectiu i variable, cada mot té un significat per a cadascú (aquest pensament ja ha estat plantejat pels lingüistes, i s'ha elaborat el concepte de significant. Com diferenciem un poema amb significat amb un que no en té? Com distingim la possible essència d'un poema? Podem dir que els poemes dels nens de l'Escola Cirera ho són, en realitat? Rimen, tenen musicalitat... Però, que ha estat confeccionat amb una intenció al triar les paraules? Han  sentit els seus poemes, els autors? No ho sé, jo no hi era quan el/la mestre/a va fer aquesta proposta. Buf. Tanta filosofia (poema anterior) m'està menjant el coco. Tot el dia amb filosofia amunt, filosofia avall! 

4) Curiositats




La poesía sin sentido, conocida con el nombre de disparate, que floreció en España a partir de las composiciones de Juan del Encina, no había merecido aún la debida atención de los estudiosos. Se habían editado, eso sí, no pocos textos; dos artículos, de M. Chevalier y R. Jammes el uno, y el otro de J. Amades, proporcionaban al investigador valiosas orientaciones generales, pero faltaba un estudio de conjunto que abarcara y analizara todos los datos, bibliográficos, morfológicos y críticos, relativos a la poesía de disparates.

Extret d'aquesta pàgina

Bé, bona nit! M'agradaria escriure més, però el temps corre, inexorable... TEMPUS FUGIT, CARPE DIEM!

Filosofia, treballs, quin horror!

Ja a 2on d'ESO,
per coses extranyes em preucupo.

Arkhé, logos
physis i sophia.

Documents, escriptura
treballs i investigació.

Una tragèdia!
Oh, sí una tràgedia!
Oh, sí una autèntica tragèdia!