dilluns, 1 d’octubre de 2012

Caos




Pot ser pensant.
Pot ser cridant.
Crea caos.

***
CAOS

 El terme caos es referia  originàriament a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers. Ara, caos vol dir més. Desendreçat, brut, confús i fosc. Així ens l'imaginem. Però no. El caos és el no-ordre, la no-llei que a la vegada segueix unes lleis. Els interessats en la física ho sabran. I per què sorgeix el caos? Aquesta pregunta només em pot portar a una resposta. El caos existeix com a anti-ordre. I perquè existeix l'anti-ordre...? Existence is void of meaning. L'existència no té sentit. Cal buscar un sentit a tot? Però hi ha coses que tenen sentit. I, exactament, què és el sentit? El no-caos. Però això és definit per nosaltres. Nosaltres decidim que té sentit i què no. Potser si fer els deures no té sentit, és que potser no sé que em servirà per a preparar-me en un exàmen posterior. Però potser així i tot no trobo que tingui sentit [per qualsevol altre motiu que a un altre semblaria una tonteria]. Per a un altre fer deures tindrà sentit. Però per a mi no. Costa molt trobar conceptes objectius. Com les magnituds de longitud, temperatura, volum, etc. Però en general, la majoria de decisions que prenem a la vida quotidiana obeeixen al nostre sentit comú. Clar que el nostre sentit comú és igual que el de molts altres, com bé diu la paraula.

  Però no és això exactament del que volia parlar. Volia parlar de la creació de caos. Sí. Igual que es pot crear odre, es pot crear caos? [Naturalment, tot això regit pels conceptes subjectius de ordre i caos]. És més, es podria definir el caos com, no un anti-ordre, com he dit anteriorment, sinó com un tipus d'ordre? Sempre que hi ha algun ordre acaba en caos. [i viceversa?]. Em caldria desenvolupar una mica més aquest tema.

***
LA BELLESA DEL CAOS

Perquè? Perquè faig servir aquest terme tant pedant però a la vegada delicat? No ho sé. És tard i tinc son. En el fons no paro de divagar sobre un tema del que no hi entenc gaire. Em limito a exposar les meves sensacions. I aquesta és una d'elles. El caos és bell. [tornem a regir-ho tot pels conceptes subjectius] igual que l'ordre o més. Quina bonica fotografia, la d'una papallona monarca simètrica! Quina bonica fotografia, la d'un colom reflexant-se en una bassa d'aigua mentre el sol es pon per Montjuïc! Però potser més bella seria la d'un formiguer en ebullició, la de centenars de monedes d'Euro caient per la màquina que les fabrica i sent abocades sense ordre! Estic espessa, aquesta nit.

***

Si encuentras caos, no intentes ordenarlo.
GC