dimecres, 9 d’octubre de 2013

De les redaccions i sobre els fantasmes de les nacions

Suposarem per uns moments que aquest no és un blog de poemes. Aquest no és un blog de poemes. Es diu Poemes Sense Sentit però no és de poemes. Remarkable. Suposem que aquest és un blog de les paraules. De les paraules i la llengua, de les novel·les i, com no, de les redaccions.

M'agrada fer de les meves redaccions coses especials, fer-ne petites joies que brillin amb intensitat entre les altres. Malauradament per mi (això m'ha costat bastant d'assumir), quan et demanen carbó no volen un diamant, tot i tenir la mateixa essència. Fins i tot, els diamants poden ser rebutjats pel fet de no ser carbó. Lògic si ho mirem des del punt de vista docent, innecessari pel meu gust. Tanmateix ho entenc i intento no ser tant egocèntrica al intentar fer sempre coses diferents/millors del que em demanen. I és per això que vull compartir la meva última redacció amb els meus lectors (que de ben seguir que seran pocs). N'estic bastant orgullosa i crec que així (i amb altres escrits anteriors) he aconseguit curar la sagnant ferida entre les redaccions i jo.

La feina consistia en fer un article d'opinió (que no inclogués expressions com jo penso, jo crec, ...) sobre la situació actual de "Catalunya-Espanya/Espanya-Catalunya/Independència sí-no/etc". Volia, més ben dit, necessitava no escriure un simple resum de fets, avorrit "as hell". Volia també sintetitzar alguns pensaments que havien estat flotant pel meu cap durant molt temps. 

Espero que us hagi agradat. Si tu (lector), tens suficient capacitat d'atenció com per haver arribat a aquest punt del text (aquest punt: . ), t'aconsello que m'ho facis saber deixant un comentari, no em faries feliç però així podria esbrinar si realment té sentit escriure en un blog en lloc d'escriure en un bloc. Tingues en comte que per evitar-te l'esforç (inútil) d'intentar desxifrar la meva lletra, he estat practicant mecanografia durant deu minuts.

ENTRE FANTASMES

Som davant d'un problema, i és un problema greu, molt més greu del que ens podríem arribar a imaginar solament comentant el tema per sobre. I és que vivim entre fantasmes, entre dos grans fantasmes, que ens canvien, que ens condicionen. A Catalunya, al segle XXI, hi ha fantasmes.

Però els fantasmes (com fantasmes que són) són nodrits de les ments de les persones que hi creuen. Són el que mengen: així és com, a més a més, els dos s'enfronten. Per una banda, tenim la malvada Espanya, ésser que des del principi de la seva existència ens odia, símbol d'allò antic, obscur, obsolet. És perversa, conservadora i, fins i tot, feixista. Sort que de les tenebres i la sang catalana vessada neix un altre ens sobrenatural, sí, Catalunya. Per bona o mala fortuna, la nació resistent va perdre contra les forces del mal (Espanya), i és ara sotmesa a la seva tirania, però es prepara per lluitar, ja que no ha oblidat els valors que van fer necessària la seva existència.

Aquests dos fantasmes ideològics presenten moltes semblances amb els "reals", com ara que encadenen la gent amb la por que ells mateixos han generat, ningú no els ha arribat a veure o tocar mai; però, tanmateix, es passegen pels passadissos mentals cridant esfereïdorament. Què són Espanya i Catalunya sinó fantasmes? En vivim amarats, entre aquells qui, creient-hi, els han donat poders, els han donat els valors. Valors indignes que van voler elevar al pla abstracte de manera barroera, burda, van voler transcendir en les nacions.

I, com passa amb el Pare Noel o la fada de les dents, ensenyem aquests contes als nostres fills i filles, amb la desgraciada diferència que mols d'ells no deixaran de creure-hi mai: és per això que els fantasmes encara viuen, és per això que viuran molt temps més.

I tu: creus en els fantasmes?

Comentari de la mestra: Molt bona redacció!!! (Nota: 9). No hi havia faltes d'ortografia però sí dos parells d'errades gramaticals lleus.

FEEL FREE TO COMMENT!!! ("Sente't" lliure de comentar! I de dir-me l'imperatiu del verb sentir-se!)

2 comentaris:

  1. És molt xulo i felicitats pel nou, que no el treu tothom! jajaja

    M'encanta el teu bloc, el tens super currat, segueix aixi!

    Passa't pel meu si us plau

    http://escapefromrealityanaid.blogspot.com.es/

    gràcies

    >>escapefromreality

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! El teu bloc està molt bé, i com a mínim el tens més actualitzat que el meu, hahahah :D Un post per dia no és fàcil de mantenir (de fet jo només escric quan sé que vull escriure...)

      Lenok

      Elimina