dilluns, 28 de març de 2016

Episodis amorosos


MARINA

Les pupil·les sospiren al vent
després de la nit gastada.
Som a prop de l’alba.
El cap balla, i els ulls se’ns tanquen.
Demà, amb la visió encara esborronada,
somriuràs al poema entre la lligacama.

***
Oh, trista de mi, que, si home fos, ací voldria acabar los meus darrers dies! -Tirant lo Blanc
***

Em sap greu si teniu mals records del Tirant, però la cita hi havia de ser, sí o sí, per la presència de la lligacama... ;-)


dimarts, 26 de gener de 2016

Lira a la vida retirada


VEJADA POR UNA CERCA

A son de anacoreta,
culpable siempre soy de amar el viento.
Mi alma en la probeta,
precipitando lento,
muere sin viejo libro amarillento.

***
L'any passat vaig escriure aquesta lira per classe de castellà. La lira és un tipus d'estrofa importada a Espanya des d'Itàlia per Garcilaso de la Vega al Renaixement (període que estàvem treballant). Té cinc versos per estrofa i ha de seguir la mètrica 7a//11B//7a//7b//11B. El tema era "la vida retirada" en motiu del beatus ille, tòpic de l'època, i de l'obra de Fray Luis de León (Oda a la vida retirada). M'abstindré de fer més comentaris pretensiosos, que l'altre dia se'm va caure la cara de vergonya en llegir la introducció de "De les redaccions i sobre els fantasmes de les nacions".

Bon any. Endavant lectors, vitals, i lliures!

PD: Hola Carlota.