VEJADA POR UNA CERCA
A son de anacoreta,
culpable siempre soy de amar el viento.
Mi alma en la probeta,
precipitando lento,
muere sin viejo libro amarillento.
***
L'any passat vaig escriure aquesta lira per classe de castellà. La lira és un tipus d'estrofa
importada a Espanya des d'Itàlia per Garcilaso de la Vega al Renaixement
(període que estàvem treballant). Té cinc versos per estrofa i ha de
seguir la mètrica 7a//11B//7a//7b//11B. El tema era "la vida retirada"
en motiu del beatus ille, tòpic de l'època, i de l'obra de Fray Luis de León (Oda a la vida retirada).
M'abstindré de fer més comentaris pretensiosos, que l'altre dia se'm va caure la
cara de vergonya en llegir la introducció de "De les redaccions i sobre
els fantasmes de les nacions".
Bon any. Endavant lectors, vitals, i lliures!
PD: Hola Carlota.
