dimarts, 24 de gener de 2017

Catherine

Hi ha sorolls en el silenci contingut del meu voltant. Sento molt i veig poc, escolto els neguits i les tecles en una mena de remor sòlid en forma de paret. Escric per no fer res, en un intent d'imitació i vaga inspiració. Intentant fer bona lletra, volent ser interessant? No repeteixo però tampoc sóc original. A cap em recito amb un ritme de rap que m'acompanya.

Tres voltes de fulla, l'espurna
m'encén però sóc burra,
no m'adormo fins la una,
zeros i uns en una sala obscura.
Sobre el coixí, el restador no suma.

Sempre tinc el mateix somni,
com el determinant permuta.

Les paraules semblen oblidades.
Quantifico lletres gregues,
fito delta omegues,
però tu per què m'observes?

Deixa de jutjar-me, de pensar en el meu cabell.
Mira més en l'ànima i no en el color de pell.
Ja no puc amb la puixança del superficial sobre el que ama.
amb qui no es diu feminista perquè té por de la flama!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada